Descripció del curs

Fa uns anys els públics estaven en «el costat fosc de la sala», usant una expressió de Lucina Jiménez. Ara molts espais escènics han posat en el centre del projecte a la seva comunitat de públics. Amb quina finalitat?

En molts casos seguint els criteris del màrqueting relacional i col·laboratiu, i les indicacions de Roger Tomlinson, amb el propòsit d’incrementar els ingressos per a generar beneficis o per a fer sostenible el projecte. Amb l’explotació dels registres transaccionals i l’ajuda d’algorismes podem conèixer a fons els seus interessos i valors i oferir als públics objectiu, propostes de valor a mesura.

En altres casos preocupa menys l’increment del consum i més el desenvolupament de comunitats escèniques que participin activament en el desenvolupament del projecte. Aquest és el cas del Teatre Kursaal de Manresa, la proposta de valor del qual està a càrrec des del 2007 de l’associació cultural El Galliner.

Oferim aquest curs en línia als gestors escènics que vulguin desenvolupar la dimensió comunitària de l’espai escènic, que vulguin conèixer metodologies i experiències per a promoure que els seus públics habituals es transformin en una o més comunitats escèniques, i s’impliquin i comprometin en el desenvolupament del projecte. De fet, cada vegada els públics són més crítics i estan més disposats i interessats a participar en el desenvolupament dels projectes amb els quals comparteixen valors.

Destinataris

Dirigit a responsables i treballadors d’espais escènics i festivals públics i privats. També a gestors culturals amb interès per l’àmbit d’estudi.

Objetius

Facilitar la competència en planificació del model de gestió d’un espai escènic a partir dels públics objectiu.

Programa

1. – Conceptualització.
   1.1. Impacte de la transició digital en el sector de les arts escèniques.
   1.2. Els públics escènics en el context actual: canvi d’hàbits i actituds.
   1.3. Els espectadors: del costat fosc al centre del projecte.
2. – La gestió relacional dels públics.
   2.1. Partir dels públics objectiu per a dissenyar la proposta de valor.
   2.2. La clau és el coneixement dels seus valors, interessos i hàbits.
   2.3. Configuració i explotació d’una base de dades d’espectadores.
   2.4. La comunicació interactiva per a construir relacions de llarg recorregut basades en la confiança mútua.
3. La construcció de comunitats escèniques.
   3.1. Intercreatividad, prosumers y CGU.
   3.2. Les comunitats escèniques: concepte i beneficis.
   3.3. Partir dels públics habituals.
   3.4. El procés de construir comunitat: espais de diàleg i decisió, aprenentatges, dinamització.
4. – Análisis de cas: Teatro Kursaal de Manresa (entrevista a Joan Morros, Coordinador de l’asociació El Galliner).

Professorat

Jaume Colomer

Consultor especialitzat en anàlisi i planificació de sistemes culturals i en desenvolupament de públics i comunitats culturals.
Fundador i director de Bissap. Docent en diversos masters i postgraus en gestió cultural de la Universitat de Barcelona i d’altres universitats.
Ha estat Director de serveis d’Educació, Cultura i Cooperació de l’Ajuntament de Sabadell, comissari de Mercartes i Escenium, gerent de l’empresa Tres per 3 dedicada a la producció i exhibició teatral, i ha tingut diferents responsabilitats a les àrees de Joventut, Serveis Socials i Esports de l’Ajuntament de Barcelona.
Ha publicat diversos llibres i articles sobre cultura, arts escèniques i educació.

Joan Morros Torné

Catedràtic d’Animació sociocultural. Llicenciat en Psicologia i en Pedagogia per la  Universitat de Barcelona. Ha estat co-fundador de diferents entitats culturals a Manresa: Rialles, col·lectiu Tabola, associació cultural Bloc i associació cultural El Galliner.
El Galliner va ser l’entitat que va impulsar la recuperació del teatre Kursaal l’any 1995 i que va aconseguir aquest objectiu l’any 2007, fruit d’un procés de participación ciutadana.
Des de fa 25 anys és el coordinador d’aquesta entitat responsable de la programació municipal estable de teatre i música a Manresa.