Mapa de museus de Catalunya. Museus 2030.
Generalitat de Catalunya
Departament de Cultura
Descarrega el document

El Pla de Museus 2030 elaborat l’any 2017 i aprovat el 2020 contempla l’elaboració del Mapa de museus de Catalunya. El Servei de Museus va encomanar, ara fa tres anys, a l’Oriol Picas, la coordinació del procés d’elaboració del Mapa. En aquest context, a inicis del 2019, va encarregar a Bissap “identificar les millores organitzatives a dur a terme en els equipaments museístics i definir els equips de gestió de futur per tal que sigui una referència en els processos de renovació de la gestió dels museus i siguin una de les bases tècniques per modificar la legislació vigent referent al personal dels museus”.

Aquest encàrrec, fet amb la col·laboració de la Janina Berzosa, tenia un antecedent directe: el document “Els equips de gestió dels equipaments culturals d’àmbit local”, un dels primers fruits de la posada en marxa del Pla d’equipaments culturals de Catalunya 2010-2020 (PECCat), que vaig tenir l’oportunitat d’elaborar, conjuntament amb en Joaquim Rius, l’any 2010 i que podeu descarregar en aquest enllaç.

El document del PECCat era un primer intent d’establir, a partir del consens amb responsables d’equipaments culturals, uns paràmetres de referència per a la configuració dels equips de gestió partint de la definició funcional de cada equipament sectorial (teatres i auditoris, centres culturals polivalents, centres d’arts visuals…) i la magnitud poblacional del municipi.

En el cas dels equipaments museístics, atesa la seva singularitat com equipament científic i la no dependència directa de la magnitud poblacional dels municipis on estan ubicats, vam considerar que els criteris havien de ser diferents dels que havíem aplicat en el PECCat. Hem cercat precedents sobre la qüestió i no n’hem trobat, ni tan sols a l’ICOM, per la qual cosa hem elaborat la proposta que descriu la publicació del Servei de Museus amb la intenció de fer una primera aproximació.

Després de diverses sessions de debat van fer les següents consideracions:

• Primer de tot, cal establir un arbre funcional comú de tots els equipaments museístics, independentment de la seva magnitud. Les funcions inherents a la seva missió es poden desglossar en subfuncions i s’han d’agregar en àmbits funcionals.
• La composició de l’equip de gestió no pot dependre de la magnitud física del museu (infraestructura i pressupost) ja que aquests són instrumentals. Ha de dependre del projecte museístic que vol desenvolupar. Cada projecte museístic tindrà una determinada complexitat funcional.
• La complexitat funcional d’un equipament museístic és conseqüència de diferents factors: la seva col·lecció (el nombre de peces i la seva singularitat), el patrimoni de l’entorn que gestiona (moble, immoble, immaterial i natural), el seu projecte museístic, la seva proposta de valor, la comunitat en la que participa, etc. El concepte de complexitat funcional és de nova creació i considera que en determinats equipaments museístic l’exercici de les seves funcions pròpies és més complex que en d’altres, a causa de diversos factors, i requereixen equips de gestió més especialitzats i amb més dedicació. A tal efecte, poden establir-se graus o nivells de complexitat funcional.
• Podem establir quina dedicació comporta dur a terme una determinada funció en un determinat nivell de complexitat funcional partint de casos d’equipaments que tinguin un equip de gestió ajustat a les necessitats funcionals. La dedicació la podem estimar a dos nivells: òptima (la que considerem necessària per garantir la qualitat bàsica del servei) i mínima (per sota de la qual és impossible que l’equipament presti un servei satisfactori).
• Tot i que tots han de respondre al concepte de Museu Social, pot haver-hi equipaments museístics més centrats en la gestió dels seus actius patrimonials que en la gestió de la seva proposta de valor, i a l’inrevés.
• Cada equipament museístic és singular (la diversitat és un valor) i la proposta de paràmetres ha de respectar (i potenciar) la seva singularitat.
• Els criteris i paràmetres que es proposen volen ser una referència en l’anàlisi i configuració dels equips de gestió dels equipaments museístics i, a més, volen ser la base de millores en la legislació vigent.

A partir d’aquests criteris hem dut a terme el següent procés de treball:

1. Elaboració d’un arbre de les funcions pròpies dels equipaments museístics, desenvolupat en les fases següents:
   1. Cerca d’antecedents i definició de les funcions d’un equipament museístic d’acord amb la visió del Pla de museus i contrast amb grups d’experts.
   2. Cerca d’antecedents i definició de les funcions d’un equipament museístic d’acord amb la visió del Pla de museus i contrast amb grups d’experts.
   3. Agrupació posterior de les funcions en àmbits funcionals (agrupant les que tenen més interdependència i demanen competència professionals similars).
   4. descripció de les tasques que corresponen a cada funció i subfunció.
2. Establiment dels nivells de complexitat funcional dels àmbits de gestió dels actius patrimonials i de gestió de la proposta de valor, a partir de l’anàlisi d’indicadors del Registre de museus i altres factors.
   1. Proposta de factors de complexitat funcional.
   2. Estimació del pes relatiu de cadascun en relació amb el conjunt de la gestió de l’equipament.
   3. Proposta de procediment de càlcul del nivell de complexitat funcional d’un equipament museístic.
3. Estimació de la dedicació necessària (definida en hores anuals de treball) per dur a terme cada funció i subfunció en cada nivell de complexitat i en cada àmbit funcional. Establiment de dos nivells: dedicació òptima i mínima.

El procés de treball ha permès també fer aportacions sobre tres qüestions complementàries:

• Consideracions sobre la distribució de la força de treball entre personal intern i personal extern del museu i, en aquest segon cas, diferenciant entre les persones contractades a través d’empreses de serveis i els professionals independents i petites empreses. Això ens ha portat a reflexionar una vegada més sobre l’oportunitat de l’externalització de les funcions operatives (salvaguardant sempre les de direcció estratègica, coordinació, seguiment i avaluació) i, en cas de fer-ho, els criteris que diferencien una bona externalització d’una de dolenta.
• Aplicació de conceptes i termes que s’apliquen habitualment en la planificació de sistemes productius en altres sectors, incorporant força elements de la metodologia proposada pel Model Canvas, com “proposta de valor”, “actius patrimonials”, “complexitat funcional”, etc. que, en un primer moment, els directors de museus consultats consideraven hostils i que, més endavant, incorporaven com argot útil en la planificació i programació. Per això, el document inclou un capítol sobre terminologia.
• La consideració que, si bé fa uns anys els equipaments museístics eren l’escenari d’acció dels museòlegs, cada vegada més la complexitat de la societat actual a la qual el museu ha d’ajudar a trobar respostes i la necessària especialització dels professionals que realitzen les tasques derivades de l’arbre de funcions d’un equipament museístic, els equips de gestió dels equipaments museístics han de ser multidisciplinars. Per això el document, vencent algunes temptacions sobrevingudes, no va voler posicionar-se sobre quins professionals (i les corresponents titulacions acadèmiques) han de fur a terme les funcions i subfuncions indicades. Vam considerar que aquest és un altre debat, en el qual han de participar, sobretot, les agrupacions professionals i els responsables de les titulacions acadèmiques.

En síntesi, considero que el document elaborat té moltes mancances però, entre altres, té dues fortaleses:

• La iniciativa meritòria del Servei de Museus de voler construir una primera hipòtesi de proposta de criteris i paràmetres per resoldre un dels temes més urgents i importants (i alhora més polèmics i difícils) en l’ordenació dels museus de Catalunya. Crec que cal elogiar la iniciativa, especialment a la Cap de Servei Magda Gassó i al seu coordinador Oriol Picas, per la valentia d’assumir el risc d’entrar en un fangar i no sortir-ne.
• L’altíssima participació de professionals, majoritàriament directors de museus, que han aportat el seu temps, experiència i coneixement per validar les propostes que anàvem configurant. L’enorme base empírica que comporta la metodologia d’elaboració emprada, és un dels valors més sòlids de la publicació que ressenyem.

Després de dos anys d’elaboració, ara toca aplicar la proposta i veure si dóna els resultats esperats. I d’aquí tres o quatre anys caldrà avaluar la validesa dels criteris i paràmetres proposats, com també del procediment de càlcul personalitzat que pot fer cada museu, i modificar tot el que calgui.

Per acabar, manifestar el meu agraïment al Servei de Museus per la confiança mostrada perquè m’ha permès participar en l’elaboració d’una proposta que espero que sigui molt útil al sector i al país.

Jaume Colomer

Setembre 2021