En este momento estás viendo Estratègies de col·laboració entre agents culturals en el nou context.

Estratègies de col·laboració entre agents culturals en el nou context.

Descripció del curs

Vivim en una societat que es caracteritza per la globalització i la incertesa. En el nou context, la transició digital i l’especialització són dos factors claus d’eficiència i competitivitat.

El sector cultural, format majoritàriament per petits operadors, veu com les administracions públiques fan un pas enrere en el finançament de la seva activitat i temen pel seu futur.

Molts experts consideren que, a diferència d’altres sectors productius, la solució no passa per la concentració empresarial que comportaria una notable pèrdua de riquesa creativa i biodiversitat. A més, les estructures de gran dimensió cada vegada tenen més dificultats per a adaptar-se als continus canvis de context.

Sembla que la solució exigeix treballar en xarxa. Els agents culturals petits poden trobar en les xarxes col·laboratives els mateixos factors d’eficiència i sostenibilitat que, en el seu moment, aportaven les estructures de gran grandària, entre els quals es pot destacar la capacitat de generar economies d’escala i de diversificar el risc.

Per a avançar en aquest camí fa falta que els agents culturals siguin capaços de desenvolupar estratègies col·laboratives amb altres agents.

Pels arguments exposats, ens podem formular diverses preguntes: Quins beneficis reals comporta treballar en xarxes de col·laboració? En quins àmbits podem col·laborar? Quines modalitats de col·laboració podem establir? Quins riscos i dificultats comporta la col·laboració entre agents? Com ha de ser el procés d’explorar i establir una estratègia de col·laboració win-win?

Programa

  1. El nou context: globalització, incertesa, transició digital i especialització.
  2. El sector cultural: atomització, aposta per la diversitat creativa i resistència a la concentració empresarial.
  3. Beneficis de les estratègies de col·laboració: reducció de costos estructurals, especialització i posicionament. Diversificació del risc.
  4. Dificultats i riscos: por a la pèrdua d’identitat, conflicte d’interessos, desacord, dominació.
  5. El mapa de posicionament: variables, identificació de PV similars, estratègia competitiva i col·laborativa.
  6. Àmbits de col·laboració: producció de serveis i activitats, comercialització en el mercat, prestació de serveis a les administracions públiques.
  7. Modalitats de col·laboració: estratègica (joint venture) i operativa (ocasional o regular).
  8. El procés d’explorar i acordar una col·laboració win-win: formular una proposta, explorar complementarietat i compatibilitat, crear un clima de confiança, posar en comú els beneficis buscats, explorar opcions, analitzar els seus avantatges i inconvenients i jerarquitzar-les, formular un acord.
  9. Les xarxes col·laboratives: pla d’acció, governança, estructura operativa.

Professorat

Jaume Colomer

Consultor especialitzat en anàlisi i planificació de sistemes culturals i en desenvolupament de públics i comunitats culturals.
Fundador i director de Bissap. Docent en diversos masters i postgraus en gestió cultural de la Universitat de Barcelona i d’altres universitats. Ha estat Director de serveis d’Educació, Cultura i Cooperació de l’Ajuntament de Sabadell, comissari de Mercartes i Escenium, gerent de l’empresa Tres per 3 dedicada a la producció i exhibició teatral, i ha tingut diferents responsabilitats a les àrees de Joventut, Serveis Socials i Esports de l’Ajuntament de Barcelona.
Ha publicat diversos llibres i articles sobre cultura, arts escèniques i educació.